CÀNNABIS

Porro, maria, marihuana, canyeta, haixix, canuto, costo, xusta, ful, ganja, grifa...

%

La demanda de teràpies de deshabituació al cànnabis a la sanitat pública catalana ha augmentat un 78% en 5 anys.

Definició

El cànnabis (cànem, marihuana, maria, herba..) és una planta originària d’Àsia Central (Cànnabis Sativa) i estesa per tots els continents. Del seu cultiu se n’extreu resina, fulles i flors, amb diferents percentatges de components actius (del 0,5 al 60%) segons la varietat de planta i la presentació del producte.

La principal substància (d’entre més de 100 identificades) psicoactiva és el conegut THC (delta9-tetrahidrocannabinol). També conté altres cannabinoides importants com el CBD i el CBN. Aquestes substàncies, quan s’ingereixen, arriben al cervell amb gran rapidesa (efectes gairebé immediats) al tractar-se d’una droga que normalment (tot i que no sempre) s’utilitzi fumant-la. El fet de ser absorbida pels pulmons provoca que ràpidament accedeixi a la sang i per tant, al cervell.

El cànnabis és un psicòtrop classificat en el grup dels (mal) anomenats al·lucinògens, tot i que realment se’l podría classificar com a depressor o narcòtic, estimulant, psicodèlic o psicodislèptic, ja que els seus efectes poden variar depenent dels percentatges de THC, CBD i CBN que contingui.

Aparença

El cànnabis acostuma a presentar-se com a “marihuana” o “herba” fent referència a les flors de la planta femella: els cabdells (cogollos) o summitats florals i el “haixix” que és la resina extreta de la planta i que acostuma a tenir un color marró fosc i que per aquest motiu també rep el nom de “xocolata”. També es pot trobar “oli de haixix” que es tracta d’una extracció (amb gel, alcohol, gas…) més pura de la resina de la planta i que pot arribar a percentatges altíssims de THC (entre 60-85%).

Existeixen diferents maneres de consumir cànnabis. La més habitual és fumant, ja sigui únicament l’herba sola o barrejant-la amb tabac i enrotllada amb paper de fumar i utilitzant un filtre, com si fos un cigar però conegut com a “porro”, “canuto” o “petard”.

També es poden utilitzar pipes d’aigua, bongs, vaporitzadors i altres tipus de parafernàlia preparada per consumir cànnabis.

Una altra forma de consumir és per via oral, menjat (pastís, galetes, amanides…) o begut (licor, infusió…), tot i que cal tenir en compte que per via oral els seus efectes tarden més en manifestar-se (més de 30 minuts ja que s’absorveix per la via digestiva) i són molt més imprevisibles, potents i de més durada. Aquest tipus de consum dificulta molt la dosificació i per tant, és més fàcil que apareguin efectes no desitjats.

Pel que fa a la dosi, dependrà sempre de cada persona, de la seva tolerància (que la persona estigui o no acostumada a la substància), de l’estat físic i psíquic, així com també de les característiques de la pròpia substància. Cal remarcar que actualmente el cànnabis d’autocultiu pot presentar alts continguts de THC i per tant, en aquests casos les dosis haurien de ser més petites.

És adequat que aquelles persones que no consumeixen habitualment o que no n’han consumit abans, si decideixen consumir haurien de fer-ho en poques quantitats (2-3 calades poc intenses) i esperar a que l’efecte es manifesti abans de consumir més.

El cànnabis presenta una gran varietat d’efectes, alguns desitjats i d’altres que no. Pel que fa als efectes psicològics es destaca el sentiment de relaxació, de riure incontrolat i l’augment de les percepcions i dels sentits. També la reducció de les nàusees i del dolor, pèrdua d’inhibicions, ganes de conversar, canvi de la percepció del temps, vivències intenses i augment de la creativitat. Però, també poden aparèixer sentiments incòmodes de sociabilitat i aïllament, paranoies conegudes com a “mals rotllos”, passivitat, pensaments depressius, alteració de la memòria a curt plaç (sota els efectes de la substància), etc.

Entre els seus efectes més físics es destaca un augment de la gana, sequedat de boca, dil·latació dels bronquis, taquicàrdia, lleu somnolència, ulls vermells i apagats.

També provoca dificultats per pensar clarament i per realizar operacions mentals, així com dèficit d’atenció, dificultat de concentració, cansament i confusió. Aquests últims són importants tenir-los en compte si hem de dur a terme tasques que requereixin certa atenció i concentració, com estudiar o treballar.

Altres efectes secundaris que poden aparèixer són: vivències aterradores o de pànic, nerviosisme, desconfiança, angoixa i problemes respiratoris.

El consum habitual de cànnabis porta a un augment de la tolerància al THC i per tant, cada cop es necessitarà més quantitat per assolir els mateixos efectes. Per tant, també augmenten els riscos.

El cànnabis és una substància que produeix baixades de tensió, marejos i vòmits, sobretot en consumidors no experimentats. La baixada de tensió és coneguda com a “pàlida”, “blanca” o “blancazo” precisament perquè la persona presenta un aspecte pàlid en la cara.

Tot i que la intoxicació amb cànnabis no és freqüent, en ocasions poden aparèixer problemes de tipus psicològic com atacs de pànic o d’angoixa.

Els principals riscos derivats del consum de cànnabis es concentren principalment en aquelles persones adolescents i joves. En aquesta etapa vital, el cervell es troba en ple procés maduratiu i per tant la influència de qualsevol substància externa, com pot ser el cànnabis, pot dificultar aquesta maduració i afectar àrees cognitives com la memòria, l’atenció i la concentració. En persones adultes, aquest risc disminueix, tot i que això no treu que no puguin aparèixer. De fet, el consum continuat i habitual de cànnabis pot produir un ralentiment de les funcions cognitives.

Per altra banda, d’un consum habitual pot haver una afectació en l’estat d’ànim, alteració de la son, paranoies, estats d’angoixa.. que tot i que no són molt habituals, poden aparèixer.

També cal tenir en compte que en moltes ocasions el consum de cànnabis es fa barrejat amb tabac i per tant, s’assumeixen els riscos que té aquesta substància (infecció de pit, càncer de pulmo, de laringe o gola, malalties cardíaques, etc.).

Es recomana tenir cura si es barreja amb altres substàncies psicoactives (alcohol, MDMA, cocaïna) ja que els seus efectes són menys controlables i imprevisibles.

En persones amb predisposició genètica a una psicosi/esquizofrènia pot desencadenar-li el seu desenvolupament.

En cas d’una baixada de tensió ( “pàlida”, “blanca” o “blancazo” ), en primer lloc ajudarem a la persona a seure per evitar que caigui fruit de la pèrdua de coneixement. Posteriorment és necessari tombar-la amb les cames aixecades i el cap inclinat a un costat (per si apareix el vòmit). Una vegada que la persona ja s’ha recuperat li podem donar alguna beguda que contingui sucre.

Aquests episodis poden ser més freqüents quan es barreja el cànnabis amb alcohol augmentant la possibilitat de patir una lipotímia i vòmits.

Quan es doni el cas d’una intoxicació amb problemes de tipus psicològic com atacs de pànic o d’angoixa cal canviar a la persona del context on està. Cal buscar un lloc tranquil i acompanyar-la des d’una actitud de calma i serenitat (amb frases tranquilitzadores recordant que aviat passaran els efectes). El més freqüent és que a mesura que baixi l’efecte de la substància, la persona tornarà a la normalitat.

Tot i que no existeix una dependència física ni té molt risc de sobredosis, el consum habitual de cànnabis pot arribar a generar una habituació psicológica (addicció) que pot fer que en algunes persones els resulti molt difícil abandonar el consum. Una bona forma d’evitar aquestes situacions és reservar els consums per aquelles situacions especials i evitar, el consum freqüent, habitual o diari.

Segons el codi penal espanyol, tenir o produir drogues com ara els derivats del cànnabis, és un delicte si són per a traficar o promoure’n el consum. Posseir derivats del cànnabis per al consum propi no és delicte, però pot ser sancionat administrativament. Es considera una infracció greu tenir i consumir cànnabis en llocs, vies i establiments públics i aquest comportament pot ser castigat amb una sanció de 300€ a 3000€.

MITES

“El cànnabis és d’origen natural, per tant, inofensiu per a la salut”

Que sigui natural no vol dir que no pugui tenir efectes perjudicials per a l’organisme. S’ha de tenir present que el cànnabis pot tenir efectes molt potents. El seu consum també provoca alteracions en el funcionament normal del cervell. A més, fumar és perjudicial pels pulmons.

El cànnabis té efectes terapèutics, per tant, és sa”

És cert que el cànnabis no produeix dependència física, però sí dependència psicològica o dificultat per deixar el consum. Com totes les drogues, la fina línia que separa la no dependència de la dependència és molt fàcil de creuar, moltes vegades sense ser-ne conscient. Algunes pistes per saber si s’hi està enganxat és en el moment que fumes en solitud, per evadir-te dels problemes, pel matí, quan estàs nerviós, nerviosa, etc. I no perdem de vista que el consum de cànnabis va lligat al consum de tabac, substància molt addictiva.

 

Els ‘porros’ no enganxen”

Com totes les drogues, la fina línia que separa la no dependència de la dependència és molt fàcil de creuar, moltes vegades sense ser-ne conscient. Algunes pistes per saber si s’hi està enganxat és en el moment que fumes en solitud, per evadir-te dels problemes, pel matí, quan estàs nerviós, etc. I no perdem de vista que el consum de cànnabis va lligat al consum de tabac, substància molt addictiva.

Fumar cànnabis em relaxa i m’inspira”

El cànnabis és una substància relaxant i que afavoreix la creativitat. Però a mesura que es consumeix de forma més freqüent, aquestes qualitats van desapareixent. Allò que la substància et dóna en un principi, després t’ho acaba treient. Per tant, el millor és no abusar ni fer-ne un ús habitual.

És pitjor el tabac que el cànnabis”

És cert, el tabac és molt més tòxic que el cànnabis, però això no treu que la marihuana també tingui molts agents tòxics i cancerígens, alguns d’ells són els mateixos que té el tabac. A més a més, la forma de consumir-lo (fumant sense filtre i amb aspiracions profundes) augmenta el risc de contraure càncer. També s’ha de considerar que el seu efecte broncodilatador afavoreix l’absorció de substàncies tòxiques, tant les pròpies, com les del tabac. A més, en moltes ocasions el porro s’acompanya de tabac.

EXCUSES

Els ‘porros’ són millors que el tabac”

És cert que un paquet de tabac al dia fa malbé la salut i enganxa molt més que un parell de porros de cànnabis. Però també és cert que la afectació psicològica que provoca el consum de dos “porros” és molt superior a la que provoca un paquet de tabac.

Si fumo de tant en tant no passa res…”

Realment el consum esporàdic de cànnabis presenta pocs riscos, però com totes les drogues té els seus perills, tal i com es pot llegir en l’apartat “efectes i riscos”. S’ha de vigilar que el consum esporàdic no acabi sent un consum habitual, augmentant exponencialment els riscos. La tolerància de l’organisme al cànnabis pot fer que cada cop calgui consumir més quantitat de substància per obtenir els mateixos efectes. El consum ocasional pot conduir amb el temps al consum cada cop més habitual.

Fumar un ‘peta’ és molt divertit, no paro de riure!”

Divertir-se sota els efectes del cànnabis és enganyar-se. No hi ha cap droga que ens faci més simpàtics ni augmenti el nostre sentit del humor. Amb el cànnabis es riu de forma mecànica. Si algú té “bon rotllo” amb els amics, el tindrà també sense “col·locar-se”. De fet, el contacte serà millor, més sa i més estable. Que el “bon rotllo” entre dues persones sorgeixi i se sustenti en el fet “d’estar fumat” és construir una relació des de l’alteració i la mentida.

BENEFICIS DE NO CONSUMIR

Coneix tots els beneficis que tindràs si no consumeixes cànnabis.

Evitaràs el fracàs escolar

A causa dels efectes que produeix el consum habitual de cànnabis en l’activitat mental, el rendiment en els estudis pot veure’s afectat i pot ser un dels actors que condueixi al fracàs escolar. Fumar “porros” pot fer-te repetir curs.

Evitaràs un ràpid desgast físic

El consum de cànnabis produeix sequedat a la boca i augment de la gana, fet que pot conduir directament a l’alt consum d’alcohol, al desordre alimentari o a la obesitat. Produeix irritació conjuntival (ulls vermells), relaxació i somnolència. Pot causar marejos, pal·lidesa, taquicàrdia, arítmies i crisis agudes d’ansietat.

Seguiràs sent un “agent socialitzador”

A llarg termini, el consum de cànnabis pot afavorir un cansament, apatia i manca d’estimulació que s’ha anomenat “síndrome amotivacional”, que condueix el consumidor a romandre a casa, lloc en el qual pot consumir cànnabis lliurement.

EXPERIÈNCIES

Amb el temps em vaig adonar del poder que pot tenir la ment i com sense adonar-te’n vas adoptant actituds i comportaments que t’afecten al dia a dia […] boldaslove

Es van posar a fumar, la meva amiga va fumar també i quan em tocava a mi no vaig voler, perquè em fa respecte i no en tenia ganes tampoc […] Marta

La Maria altera la realitat. Et fa viure quelcom que no existeix. T’allunya de la vida quotidiana i quan vols tornar és massa tard […] maumau

RECURSOS

APPS

Marihuana 420
Una guia informativa sobre tot el que has de saber del cànnabis.
Disponible per Iphone.