Al final t’apartes de tot

He estat fumant herba i hash durant anys (ara en tinc 21) i no he tingut ni una sola mala experiència. Fumava amb els amics, rèiem, fèiem el burro i ens ho passàvem bé. Cap “bajona”, ni blancasso, ni cap ressaca. Però amb el temps em vaig adonar del poder que pot tenir la ment i com sense adonar-te’n vas adoptant actituds i comportaments que t’afecten al dia a dia. Amb els porros, tenia tendència a quedar-me apalancat, posposar-ho tot, no està pendent de la gent que m’importava (començant per la meva novia) i sense veure-ho venir em vaig anar apartant de tot. Vaig començar a sentir-me deprimit, suposo que la sensació de no fer res amb la meva vida no ajudava a sentir-me bé amb mi mateix. Tot i així la culpa mai la tenien els porros, sempre em convencia que eren altres coses. Però ara que ho he deixat, veig que la raó principal de la meva actitud envers la vida era el consum de cànnabis. Ara em sento molt millor amb mi mateix i tinc la sensació que mentalment sóc més fort.

Penja un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *