Fa menys de 9 mesos i puc dir que mai olvidaré el poc que me’n recordo

Sempre he estat una noia bastant retraguda en segons que temes i en tema relacions ho era.
Volia esperar el moment perfecte, l’home perfecte… El que tot vol. Tot i així, era evident que era la meva utopia, i que no seria perfecte ni molt menys…
Pero mai hagués pensat que la meva primera vegada fos en el descampat de fora d’una discoteca i amb un noi que ni sabia el seu nom. Segurament tothom dirà “qué guarra”, “qué puta”, “qué facilota” i sí, de fet es com hem vaig sentir en més de 6 mesos.

L’alcohol va fer que em sentís així, que una noia de 17 anys que va donar el seu primer petó abans de complir-los en sentís com alguna cosa que realment no és. Sang i més sang va tacar la meva camisa blanca, vergonya i desil•lusió amb mí mateixa, rábia i por, però sobretot tristesa de perdre, sense ser conscient, allò que tant valorava: el fet de ser jo.

Anònim (noia de 17 anys)

Penja un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *