PREVENCIÓ FAMILIAR

Les bases de la prevenció a casa

Per on comencem? 

Actualment, els més joves es poden trobar amb greus obstacles per accedir a una feina que els proporcioni estabilitat econòmica i emocional. És més, trobar una nova llar per poder emancipar-se, que sigui digna i assequible, és una tasca quasi heroica.  La dificultat per assumir noves responsabilitats i guanyar autonomia —que són elements clau en la seva maduració— pot causar grans malestars emocionals.

EL NIU FAMILIAR EN TEMPS D’INCERTESA

Davant d’aquest context, es fa necessari reivindicar el paper protector i preventiu de la família, ja que, tot i que no és l’única, esdevé una institució social sòlida, fiable i segura. És l’agent socialitzador per excel·lència.  La família —independentment del seu model— és l’espai humà de contenció, on mares i pares poden oferir atenció, ajuda i suport. És el refugi des d’on s’educa, es transmet cultura i valors, es dona afecte i també s’escolta. S’ensenya i s’aprèn a estimar i a estimar-se. Cada família, totes i tots, eduquem amb les eines, les estratègies i els recursos que tenim. Algunes coses les fem bé, i d’altres, no tant. No obstant, sempre hi ha un denominador comú: ho fem tan bé com podem.

AMB UNA BONA COMUNICACIÓ

Per establir una bona comunicació amb els nostres fills i les nostres filles, cal afavorir i crear espais harmònics de conversa relaxada, lliures de tensions, enutjos i càstigs.

L’adolescència necessita ser escoltada però no jutjada.
  • × Aprenen amb la reflexió i extraient conclusions de les seves experiències. Per fer-ho, necessiten algú que els escolti sense interrompre i els acompanyi en la reflexió, amb una actitud oberta, receptiva i lliure de judicis. Cal animar-los a expressar el que senten i el que opinen. Sense forçar, però convidant-los a compartir.
Expressar allò que considerem important i com ens sentim
  • × També és important que hi hagi un espai perquè, com a mares i pares, puguem expressar allò que considerem important i com ens sentim. Sempre és millor poder expressar els nostres sentiments abans que explotem i acabem cridant. Els crits no donen mai la raó, ni afavoreixen que ens escoltin millor. Si estem molt alterats o nerviosos, no en tinguem cap dubte, és millor esperar-nos a un altre moment.

EDUCANT LES EMOCIONS

Alguns estats emocionals (por, ràbia, tristesa, culpa, desconfiança…) poden ser molt disruptius i poc útils. La seva presència pot dificultar els aprenentatges, la comunicació assertiva i les relacions saludables i pot contribuir a una baixa autoestima.

 

 

Els cinc passos necessaris per gaudir d’una bona educació emocional són els següents:

 

Reconèixer les pròpies emocions
  • × Es tracta que identifiquin què senten i sàpiguen expressar-ho: «Com et sents en aquest moment?», «on ho sents en el teu cos?». Sovint, les emocions no són clares o apareixen diversos sentiments barrejats. Acostuma a ser el procés més difícil, però és el més important.
Gestionar les emocions
  • × Quan ja hem identificat l’emoció o el sentiment predominant, ja podem pensar en com el podem gestionar. És molt útil si es verbalitza el que se sent. S’agafa consciència del que passa dins nostre. I per fer-ho, és millor utilitzar llenguatge emocional (trist, decaigut, animat, content, enfadat, etc.).
No deixar-se atrapar per les emocions negatives
  • × És essencial saber automotivar-nos davant les situacions difícils, com també apartar les emocions negatives que puguin aparèixer. La negativitat és un pou sense fons. Es pot utilitzar l’acte de pensar en alguna cosa que no tingui a veure amb la situació que ens té atrapats en la negativitat. La reflexió permet dirigir l’atenció fora d’aquest moment i agafar distància de l’emoció que ens està afectant.Cal cultivar una actitud proactiva per sortir d’aquests estats negatius quan es fan presents en la nostra vida. La llibertat suprema és escollir com volem reaccionar i actuar.
Reconèixer les emocions dels altres
  • × Tan important és saber com ens sentim nosaltres com saber com se sent l’altra persona. L’empatia ens permet relacionar-nos de manera assertiva. I, per tant, és necessari ensenyar als nostres fills i filles a ser empàtics.
Saber gestionar les relacions
  • × També cal aprendre a no fer-se càrrec de les emocions que senten les altres persones. Una cosa és poder sentir-ho i una altra és assumir el seu estat d’ànim. El més important rau a reconèixer el seu estat d’ànim i saber respectar-lo.

EDUCANT L’ATENCIÓ

On posem l’atenció hi posem la nostra vida.

Actualment, vivim sotmesos a un excés d’informació. Rebem molts més estímuls dels que el nostre cervell pot processar. Aquesta sobreestimulació provoca estrès, dispersió i dificultat per discernir amb claredat allò que és important d’allò que és superflu.

Té una gran importància aprendre a controlar la nostra atenció i ensenyar, igualment, a l’adolescent a tenir el domini de la seva. L’atenció és com la nostra energia vital, de manera que on posem l’atenció hi posem la nostra vida. Necessitem poder focalitzar-nos en allò que és important, ser conscients de nosaltres mateixos, d’allò que fem i de per què ho fem.

 

POTENCIANT UNA VIDA AMB SENTIT

 

 

Per aconseguir que els nostres fills i les nostres filles es construeixin un bon horitzó vital, els podem ajudar si els oferim un marc de referència des d’on puguin edificar la seva identitat:

 

 

Hem de ser constructius.
  • × Hem de posar el focus en allò que sí que volem que facin en lloc de fer-ho en allò que no volem. És molt més útil transmetre’ls allò que sí que s’espera d’ells i elles i el que desitgem per a la seva vida.
Com a persones adultes, som referents, tant pel que diem com pel que fem.
  • × A vegades, volem que els nostres fills es comportin exemplarment i en coherència amb els valors que considerem important transmetre. Allò que els demanem hem de ser capaços de complir-ho nosaltres també.
Empatitzar amb el patiment
  • × Sovint, l’adolescència va acompanyada de confusió, estrès, angoixa, ràbia, tristesa, etc., sentiments que en part estan provocats pels grans canvis físics, psicoemocionals i socials que viuen. La millor manera d’acompanyar en aquesta etapa és empatitzant amb el seu patiment, encara que com a mares i pares no l’entenguem.
Per construir-se han de poder fer coses amb sentit.
  • × Podem animar-los a parlar de les seves experiències i explicar-les, a fer-se preguntes i a reafirmar-se a partir de la seva veritat, donant valor a les seves opinions i creences. Que allò que facin sigui important per a elles i ells i per a nosaltres. Cal ajudar-los a donar significat a tot allò que fan.

AMB CONTENCIÓ I LÍMITS 

Eduquem perquè esdevinguin persones responsables, tenint molt present que l’adolescència és un camí vital d’aprenentatge, en molts casos a partir de l’exploració i el traspàs de límits. La contenció esdevé necessària en l’acompanyament d’aquest procés.

 

Què és contenir?
  • × Contenir és explicar i mostrar els límits del que sí que es pot fer i del que no es pot fer. Amb normes clares, coherents i realistes, que no calgui repetir fins a l’eternitat.
Cal considerar la nostra autoritat com un valor.
  • × És important no confondre-la amb autoritarisme. L’autoritarisme és rígid, dogmàtic, fred i tan sols persegueix l’obediència no crítica. L’autoritat és acompanyar mostrant uns límits clars, sent reflexius i flexibles i obrint espais de diàleg constructiu que afavoreixin l’escolta de les seves necessitats, amb l’objectiu d’arribar a pactes i acords. Alhora, cal supervisar les seves accions.
Com utilitzar els càstigs?
  • × Si utilitzem el càstig per corregir alguna conducta, ho hem de fer des del principi de la proporcionalitat, oferint una resposta ajustada i en sintonia amb la conducta que s’ha transgredit.
Diferenciar entre allò vital i els desitjos
  • × Vivint en una societat tan hiperactiva i estimulada, és molt fàcil perdre de vista objectius i tot allò que realment és important. Cal fomentar l’autoconeixement, l’autonomia, la responsabilitat i la no dependència. I en aquest procés, cal ajudar-los a discernir i diferenciar entre allò que és una necessitat vital i allò que són simplement desitjos.

GESTIONANT CONFLICTES ASSERTIVAMENT

GESTIONANT CONFLICTES ASSERTIVAMENT

En l’educació de l’adolescència, els conflictes són molt habituals. No obstant, es poden viure com una possibilitat de creixement per a totes les persones implicades.

 

«Tu hi guanyes, jo hi guanyo»
  • × La màxima «tu hi guanyes, jo hi guanyo» és un bon punt de partida quan hi ha voluntat d’entesa. El procés de negociació ha de portar implícita aquesta voluntat d’arribar a acords.
La posició de les mares i els pares ha de ser clara.
  • × Hi ha límits que no poden ser negociables, i tenen a veure amb allò que pot comportar un risc per a la seva salut.
La confiança
  • × Els adolescents, com nosaltres, necessiten sentir que se’ls té en compte, que les seves opinions són importants. Amb confiança, evitant suspicàcies i judicis.
Superem la por al conflicte
  • × Si veiem que acostumem a evitar el conflicte per por de les seves reaccions cal aturar-se i revisar els motius pels quals, com a persones adultes, no podem sostenir el seu malestar.La por al conflicte, tot i que és lícita, ens pot portar a evitar la confrontació per no poder sostenir la seva reacció.
No hem de permetre que la culpa enteli el nostre judici.
× Algunes vegades no podem sostenir que els nostres fills i les nostres filles estiguin anímicament malament perquè podem associar-ho, per exemple, a la creença que és per culpa nostra, que som mals pares o que no els estimem prou. En aquests casos, la culpa ens afebleix, ens resta força i ens pot fer perdre el lloc de responsabilitat com a mares i pares. Podem acabar cedint en el conflicte o evitant-lo per por de sentir aquesta culpa o per no voler sentir més aquest sentiment desagradable.

 

× No hem de permetre que la culpa enteli el nostre judici. Sense fissures, mares i pares donem tot el que és a les nostres mans: afecte, reconeixement, contenció, etc. Per tant, no hem de deixar espai a l’exigència pensant que hauríem pogut fer més.

 

QUÈ S’ESPERA DE NOSALTRES?

9 suggeriments, que esperem que t’inspirin

 

 

 

01

Som presents a la seva vida i li donem la nostra atenció

El millor regal per als nostres fills i les nostres filles és donar-los el nostre temps, la nostra presència i la nostra atenció.

El contacte visual els permet sentir-se mirats, el contacte físic els permet sentir-se presents en el seu cos i l’escolta els fa sentir-se importants per a algú.

A la vegada, mirar, tocar i escoltar és també un regal per a nosaltres.

 

 

02

Acompanyem en el procés d’autoconstrucció

L’objectiu de l’adolescència és construir-se la seva identitat, un «jo ideal».  Significa que l’adolescent es pugui projectar mentalment en el futur afirmant allò que voldrà ser, considerant tant la seva vocació/professió i els valors sobre els quals voldrà edificar la seva vida com tot allò que per a ell o ella sigui important.

El patiment (molt propi de l’adolescència) de veure que la vida no té gaire sentit es pot modelar creant un objectiu, una conquesta, un repte…, cap a on es pugui enfocar.

 

03

Eduquem perquè sigui ell mateix o ella mateixa

«Què vull que sigui el meu fill o filla?».

El millor llegat que els podem deixar és que vegin que nosaltres mateixos arribem a ser allò que volem ser, evitant projectar en elles i ells les nostres mancances i anhels no assolits.

Hem de fomentar l’autoconeixement, l’autonomia, la responsabilitat i la no dependència com a camí per esdevenir persones lliures i amb capacitat d’estimar-se i estimar els altres.

 

04

Prediquem amb l’exemple: som una referència

Per a l’adolescent, la coherència dels missatges que rep és molt important. Té un filtre ben afinat per detectar les incongruències o la nostra manca d’integritat. Aquest qüestionament de l’autoritat materna i paterna és psicològicament necessari.

Hem de demanar als nostres fills i a les nostres filles allò que nosaltres sí que podem fer; això ens permetrà ser coherents.

L’adolescent necessita referents de qui copiar i de qui aprendre conductes, actituds, valors i fins i tot estils de vida.

 

05

Afavorim espais de conversa i facilitem la comunicació

Es poden aprofitar temes d’actualitat per generar converses i afavorir que donin la seva opinió. La mandra de reflexionar és una característica habitual en l’adolescència. Però hi podem ajudar mitjançant preguntes sobre temes que els interessin especialment i, per tant, que tinguin a veure amb les seves vivències i afinitats.

No es tracta d’interrogar, tan sols de mostrar interès. D’aquesta manera, educarem en el pensament crític i reflexiu.

Cal evitar jutjar-los i jutjar-les. També les seves amistats: massa sovint les considerem poc adequades i, quan les qüestionem, estem qüestionant la seva identitat.

 

06

Li posem límits perquè l’estimem

La tranquil·litat per poder transitar per la vida amb seguretat i sense por requereix que, com a fills o filles, se sentin sostinguts i continguts pels seus progenitors. La contenció implica posar límits a situacions, actituds, conductes, estats emocionals, etc. Sense límits es pateix molt. Cal practicar l’escolta, la negociació i la resolució assertiva.

L’estil educatiu democràtic implica control, exigència i afecte.

 

07

N’evitem la infantilització

La sobreprotecció és l’acte matern o patern d’intentar que fills i filles no pateixin evitant-los qualsevol fracàs. No obstant, aquesta atenció excessiva provoca greus dèficits en el seu desenvolupament, com ara la baixa capacitat de frustració, la qual és essencial per poder assolir qualsevol objectiu que es proposin.

El fracàs i el patiment són inherents a la vida i cal experimentar-los per aprendre a gestionar-los. Si els els evitem, els infantilitzem i no poden madurar.

 

08

L’ensenyem a construir relacions sanes amb els objectes

La cerca del plaer és innat en l’ésser humà. Des de petits, creixem atrets per aquest impuls. No obstant, cal que aprenguin a contenir el desig, ajornar el plaer i sostenir la incertesa. La frustració d’un desig immediat per una recompensa posterior és una via evolutiva cap a la maduresa.

Cal evitar que facin una sobrevaloració dels objectes de consum. Pantalles i drogues són exemples d’aquests objectes. Aprendre a contenir-se i fer-ne un ús responsable els permetrà viure sense dependències.

 

09

Hi confiem amb realisme

La desconfiança, la por i les fantasies negativistes són factors que entorpeixen qualsevol relació. L’adolescent necessita que hi confiem, que l’animem i que li transmetem esperança en els moments difícils.

Amb realisme ajustem els nostres missatges de suport, animem l’adolescent davant les dificultats, li mostrem les seves capacitats reals i l’acompanyem perquè es focalitzi en objectius assumibles. No és cert que és capaç de fer-ho tot i tampoc no és cert que no pot fer res. El millor amic de l’educació és el realisme.

 

I per acabar agraïm

 

 

Per més obvi que sembli, massa sovint oblidem l’agraïment. L’infant i l’adolescent creixen gràcies a l’educació rebuda. Però, també, les mares i els pares creixem amb elles i ells. Són un mirall nítid per observar-nos en les nostres conductes, actituds i llenguatge.

Si som capaços d’abraçar aquest reflex de la realitat, apareix la gratitud per tot el que aprenem amb elles i ells. I si els podem expressar aquest sentiment, veurem que s’obren noves portes.

DESCÀRREGA

Voleu aprofundir en la prevenció familiar?Podeu descarregar la guia que hem preparat en format PDF a continuació:

 

L’ASSESSORIA

Necessites un consell, o bé l’ajuda confidencial d’un expert?

L’Assessoria sobre drogues i pantalles és un recurs especialitzat en orientar, assessorar i donar resposta a les necessitats d’informació, prevenció i atenció al municipi de Sant Cugat.

Fruit de la situació actual de confinament pel COVID-19, oferim orientació psicològica gratuïta per a aquelles persones que ho necessitin. La demanda d’assessoria pot fer-se de forma telefònica (667 433 237) o via correu electrònic a través del formulari de contacte.

El recurs és de lliure accés i l’horari d’atenció és els dimarts (de 10:00h a 14:00 i de 16:00h a 20:00h), i dimecres (de 16:00h a 20:00h).