ENTORNS DIGITALS
Dispositius, Internet i Xarxes SocialsL’ERA DIGITAL
En plena era digital estem envoltats de múltiples dispositius de pantalles, una infinitat d’apps i una gran varietat de xarxes socials per comunicar-nos a tota hora i a qualsevol lloc. Una de les característiques i reptes d’aquesta era digital és que la joventut ha nascut i crescut sense conèixer un món sense pantalles.
Aquesta situació propicia, d’una banda, que tinguin més capacitat per dur a terme diverses tasques a la vegada (multitasking). Però, per contra, de l’altra, facilita la distracció i la dispersió mental per una sobrecàrrega excessiva d’estimulació, provoca una manca de capacitat per concentrar-se i promou la necessitat que tot allò que rebem sigui immediat o instantani i ens produeixi un gran plaer. És la societat del consum, de l’hedonisme, de la informació i de la tecnologia.
%
El 90% de les persones usuàries de pantalles ho són de dispositius mòbils.
Els telèfons mòbils o smartphones són els aparells tecnològics d’ús més estès entre la societat. Permeten fer qualsevol tasca d’un ordinador, o gairebé qualsevol, a través del format aplicació (app). Per aquest motiu, s’anomenen telèfons intel·ligents. Des de l’any 2015, més d’un 90 % de la població utilitza Internet a través del telèfon mòbil (AIMC-EGM). Els infants comencen a utilitzar el mòbil entre els 10 i els 11 anys, quan segons els experts la recomanació del primer mòbil per a la canalla és als 16 anys, o com a molt als 14 anys si som realistes amb la situació dels darrers anys. El motiu és perquè fins als 16 anys no es considera que hagin après a tenir un bon autocontrol i segurament no hauran desenvolupat una perspectiva crítica que els protegeixi i els ajudi a prevenir mals usos i situacions de risc.
Segons l’INE (any 2019), un 38,1 % dels nens i nenes d’11 anys ja tenen telèfon mòbil, i en infants de 12 anys, el percentatge puja a un 63,9 %. Amb 13 anys, un 84 % ja tenen mòbil, xifra que arriba al 92,5 % amb 14 anys. Per tant, podríem dir que no se segueixen les recomanacions dels experts i expertes, dels professionals de la pedagogia, de l’educació, de la psicologia ni d’altres especialistes en la matèria.
Les tauletes o tablets són un entremig entre el telèfon mòbil i els ordinadors portàtils. Usen la mateixa interfície que els sistemes operatius dels smartphones, basada en aplicacions d’ús, però es caracteritzen per una mida més gran de pantalla que permet fer servir més còmodament algunes opcions, com, per exemple, mirar continguts audiovisuals, redactar continguts o llegir un llibre.
Segons diferents estudis, l’ús de tauletes ronda el 30 %, tot i que varia segons el tipus d’ús. La tauleta només supera els smartphones si es fa servir per entretenir-se (mirar vídeos, jocs, etc.), i s’hi equipara quan s’utilitza per obtenir informació (llegir diaris, etc.).
Els ordinadors són els dispositius mare de tota l’onada de nous dispositius que actualment tenim al mercat. De fet, els nous dispositius sovint s’anomenen miniordinadors o microordinadors. Per tant, l’ordinador és l’eina que permet fer ús de totes les possibilitats sense cap tipus de limitació. La diferència entre els ordinadors de sobretaula i els portàtils rau en la potència més elevada dels primers, com també en la comoditat i l’amplitud de pantalla per treballar o jugar, mentre que els segons són més portables, com el nom indica, i, per tant, més fàcils de transportar d’un lloc a l’altre, de casa a la feina, de viatge o per fer una presentació.
Els ordinadors, en general, continuen sent molt presents a les llars (84,9 %, segons IDESCAT 2019) i als espais de treball, com també a les aules, malgrat que els experts avisen que l’aprenentatge per ordinador no supera ni de bon tros l’aprenentatge tradicional amb llibres, dossiers i apunts
La televisió és la primera de les pantalles, la que va arribar abans a les llars, i ha anat evolucionant fins a convertir-se en un híbrid entre un ordinador, que reprodueix continguts multimèdia, i la televisió clàssica, que emet canals a partir d’un senyal d’antena. Amb les Smart TV, principalment es reprodueixen els continguts a través del senyal d’Internet, fet pel qual ha disminuït totalment l’ús de reproductors externs com els DVD.
Pel que fa a les dades, més enllà de la presència majoritària a les llars (98,4 %, segons IDESCAT 2019), destaca l’augment de l’ús de Smart TV des de l’any 2015 (4,4 %, segons AIMC-EGM) fins al 2020 (43,7 %). Aquest resultat indica, en part, l’ús que es fa de les Smart TV per veure continguts sobretot de sèries i pel·lícules a través de plataformes digitals de pagament, a vegades en format marató durant moltes hores seguides.
Els videojocs inclouen un gran ventall d’opcions per poder jugar jocs d’aventures, de rol, d’esports, de lluita, d’acció o de matar, d’estratègia, etc. Actualment, qualsevol dispositiu, sigui portàtil o de gran format, té una gran potència de processament, per la qual cosa té una gran vistositat i atracció pel realisme i la qualitat de la imatge i el so. Com a punt d’inflexió, cal assenyalar el moment en què s’introdueix la possibilitat de jugar en línia amb altres persones i, després, quan apareixen jocs en dispositius mòbils. Aquest fet és cabdal, perquè per jugar ja no es necessita un dispositiu concret, sinó que, amb el telèfon mòbil o la tauleta, qualsevol moment és bo per jugar-hi.
Tot i que manquen moltes dades epidemiològiques sobre l’ús dels videojocs, des del 2018 l’enquesta a la població escolaritzada a secundària de 14 a 18 anys ESTUDES inclou un apartat sobre l’ús compulsiu d’Internet, el joc amb diners i l’ús dels videojocs i de les competicions de videojocs (eSports). Els resultats indiquen que un 82,2 % dels joves han jugat a videojocs el darrer any, i de fet el percentatge baixa a mesura que augmenta l’edat, des d’un 85,5 % als 14 anys fins a un 78,1 % als 18 anys. També es mostren clarament diferències significatives entre gènere masculí (96 %) i gènere femení (69 %).
VIDA ONLINE / VIDA OFFLINE
Actualment, la majoria dels dispositius incorporen Internet. La conjugació entre pantalles i Internet ens permet fer activitats com xatejar, escriure apunts (posts) i tafanejar a les xarxes socials, jugar online, fer compres online, i un llarg etcètera. Sembla que, si ens quedem sense Internet, no podem fer res i ens manca alguna cosa, però hi ha tota una vida offline que també és plena d’oportunitats, on podem ser creatius i resolutius i fer tot allò que desitgem sense haver d’utilitzar el cercador o mirar el tutorial de torn.
Aquesta necessitat d’hiperconnexió està causada per la capacitat que tenen les pantalles de cridar l’atenció, ja que generen una gran quantitat d’estímuls molt atractius per als nostres sentits, les nostres emocions i el nostre intel·lecte, fet pel qual les visitem amb massa freqüència. La hiperconnexió també està provocada per la falsa sensació de necessitar connectar-nos per por de perdre’ns alguna cosa i per la voluntat d’estar informats i no quedar-nos fora. Però, fora de què, exactament?
És impossible seguir tota la informació i la quantitat de timelines de les diferents xarxes socials. Si necessitem saber alguna cosa d’algú, és més fàcil preguntar-ho directament que anar seguint no se sap quants perfils digitals per estar al dia de tot. Quan una persona sap sortir del contínuum informatiu de les pantalles i veu tot el que ocorre a la vida real, s’adona que, a mesura que s’endinsa en el món virtual i digital, deixa de tenir temps per gaudir de la vida real, de la qual, en aquest cas sí, si en desconnectem, podem arribar a perdre’ns moltes coses i quedar-nos enrere o aïllats socialment. Millor, connecta’t a la vida, no a les pantalles!
PER A QUÈ LES FEM SERVIR?
Principalment destaquem quatre tipus d’ús de les pantalles i les xarxes socials en l’ordre que les persones diuen que les utilitzen:
Jugar i passar l'estona.
- × Hi ha jocs que són divertits i que entretenen, com també jocs que vicien un munt i en els quals no podem parar de jugar fins que en passem les pantalles, o fins i tot hi ha jocs que són educatius (pocs). En general, els jocs estan fets per entretenir, i no arriben ni a la sola de la sabata dels aprenentatges que es poden fer a la vida real offline. L’energia que es mou en un partidet a la pista del barri, l’estratègia que cal pensar per vèncer el rival, l’organització dels equips i el contacte físic real, etc., no tenen res a veure amb jugar una lligueta a la Play amb els amics i amigues, encara que sigui en grup. Si mirem la pantalla, ens pot semblar que estem usant un munt les neurones, però són aprenentatges motors, d’accionar botons en el moment adequat, que no ens serviran per desenvolupar i executar funcions superiors de les que podem fer ús els humans.
- × Mola estar una estona sense fer res. Per què? Doncs perquè quan ens avorrim és quan apareix la creativitat. Si sempre estem fent coses o distrets amb qualsevol cosa, o estressats d’activitats o feina, serem molt poc creatius. I ja sabem que la creativitat obre espais nous dins nostre, obre la percepció, obre el cor. Les pantalles ens allunyen els uns dels altres, mentre que la creativitat ens uneix, per dins i entre persones, grups i societats. Així, quan anem en transport públic, en comptes d’estar tots abduïts mirant la nostra pantalleta, podríem estar observant el paisatge, mirar la gent o aquella persona que ens ha cridat l’atenció i que fins i tot ens agrada, o simplement tancar els ulls i mirar com estem internament. Tot això ens ho perdem… si no aixequem el cap.
Relacionar-se i comunicar-se
- × La majoria de les persones pensem que el motiu més important per fer servir les pantalles és relacionar-nos, i aquí ve el primer gran autoengany. En realitat, el principal ús que es fa de les pantalles és passar l’estona i jugar, i per això l’hem explicat en primera instància. Ara bé, la línia fina que separa una cosa de l’altra és difícil de percebre, perquè, quan ens comuniquem amb algú, ho estem fent perquè realment necessitem parlar amb aquella persona o perquè ens avorrim i ho fem per passar l’estona?
- × Per comunicació online ens referim a quan xerrem amb el grup d’amics o companys de classe o de feina; quan parlem amb aquell familiar que tenim a l’altre extrem del món; quan volem comunicar-nos en temps real amb l’equip de treball i estalviar temps; quan volem lligar amb una persona que ens agrada i anar coneixent-la… En fi, els éssers humans som éssers relacionals, persones que ens movem i evolucionem per mitjà de la relació.
- × Les pantalles, cada cop més, permeten comunicar-nos amb més rapidesa, amb més emoticones i més variades, amb una infinitat de GIF, amb dissenys més dinàmics, amb continguts molt visuals… La pregunta del milió és: substitueixen les relacions reals? Hi ha perill de conèixer gent xunga? La resposta, malauradament, és «sí».
Accedir a informació
- × Disposem de molta informació en un minut, però no sempre és fiable, ni tan sols a la Viquipèdia. Hem de ser persones astutes i, d’entrada, cal no considerar verídica cap informació sense haver validat abans que sigui fiable. Va molt bé intentar contrastar-la amb diverses fonts que tinguem a l’abast, persones de referència que ens envoltin, o altres fonts bibliogràfiques, per exemple. Un bon truc és disposar d’un ventall de fonts d’informació fiables que serveixin per verificar les troballes. T’has molestat mai a buscar què diuen diversos webs sobre una mateixa notícia o tema i comparar l’enfocament i les dades que aporten? Va, què esperes per fer-ho?
- × En la societat actual es valora molt acumular molta informació i estar al dia, però si hi pensem una mica ens adonarem que val més tenir poca informació ben contextualitzada, que tingui sentit i de la qual es comprengui bé la funció, que no pas un munt de petites càpsules informatives sense profunditat ni utilitat. Si acumulem massa, tindrem ansietat, ens vindran la por i la neurosi i necessitarem buidar-nos el cap d’informació per tornar a sentir-nos bé. Si no tenim gens d’informació, ens sentirem desubicats.
Estudiar i fer treballs
- × Gairebé tot es pot fer des del PC, però si es duen a terme diverses tasques alhora un no es pot concentrar ni pot profunditzar en un tema. Perquè les pantalles i les apps, siguin xarxes socials o no, estan fetes per robar-te l’atenció i competir entre si per la teva atenció. Sí, sí. La teva atenció. I ningú no vol que el manipulin, i a ningú li agrada, però en canvi sí que ens ho deixem fer per les empreses tecnològiques d’Internet i de dispositius.
- × Si volem concentrar-nos en una tasca com la d’estudiar o treballar és molt més savi i intel·ligent desconnectar de les pantalles mentre ho fem, i, si necessitem consultar alguna informació a la xarxa, és bo deixar-ho per al final. Si fem una interrupció per consultar alguna informació a Internet mentre estudiem, hem de ser conscients en tot moment que estem connectant-nos per a això. Els perills i els dimonis d’Internet segur que ens vindran a buscar per robar-nos l’atenció i que deixem de fer allò que fèiem… Segur que vindran! Compte!
QUÈ FAN LES PANTALLES?
Parlar de l’efecte de les pantalles com si fossin drogues, sexe o alimentació pot generar una mica de confusió encara avui dia. De la mateixa manera que coneixem detalladament quins efectes provoquen les substàncies psicoactives o altres comportaments que donen plaer, manca recerca i literatura basada en l’evidència que ens il·lustri clarament sobre els efectes a curt, mitjà i llarg termini de les pantalles.
01
L’alliberació de Dopamina
En general, l’efecte que provoquen les pantalles és gratificant i, per això, alliberen dopamina al cervell (sistema nerviós central). La dopamina és el neurotransmissor que s’anomena també hormona del plaer, i té un paper fonamental per entendre l’efecte positiu o esperat de l’ús de les pantalles i les xarxes socials.
Per fer-nos-en una idea, quan ens fan m’agrades (likes) o sentim el so de la notificació, es produeix una alliberació de dopamina al nostre cervell. Això passa amb qualsevol situació o conducta que ens sigui gratificant, com, per exemple, quan contemplem un paisatge inspirador, quan riem amb amistats, quan ens divertim practicant un esport, quan fem l’amor, etc.
02
Aleshores, quin és el problema?
Doncs el problema rau en els nivells de presència del neurotransmissor de la dopamina. Aquest NT activa les àrees cerebrals que es coneixen com a circuit de la recompensa, i se sap des de fa dècades que el procés d’habituació anterior a generar una dependència o addicció implica l’activació i la sobreactivació excessiva d’aquest circuit. Si una persona juga una partida de tant en tant, o pren una copeta d’alcohol en una celebració puntual, o practica sexe amb una freqüència raonable, s’activa el sistema dopaminèrgic i el circuit de la recompensa dins d’uns cabals podríem dir normals. Ara bé, si en comptes de prémer la tecla de tant en tant ho fa molt sovint i fins i tot augmenta la dosificació (per exemple, si passa de beure una mica durant les celebracions a beure molt cada cap de setmana o cada dia; o si passa de jugar a jocs d’emocions suaus a necessitar cada cop jocs amb emocions més fortes), el sistema de recompensa s’activa més del compte i el cervell aprèn que tenir una conducta determinada porta al plaer i, per tant, ho repetirà fins a no poder més. Què passa quan es repeteix durant tant de temps i s’ha anat augmentant la intensitat?
03
Doncs que passarem de l’hàbit a l’addicció
Els senyals de l’addicció a les pantalles apareixen quan ja no podem parar d’usar-les malgrat que ho intentem, i aquesta addició té efectes col·laterals psicològics o emocionals, que es comencen a notar en l’àmbit personal, social, acadèmic o laboral; ens sentim culpables per l’ús que en fem però no podem parar, etc. És a dir, el cervell, dit d’una manera senzilla, ja no accepta una reducció de la quantitat de recompensa/plaer a què està habituat i, si li reduïm aquest flux, reacciona farmacològicament amb substàncies endògenes que provoquen malestar, com ara l’ansietat, la irritabilitat o estats depressius típics de l’abstinència d’aquell ús al qual ens hàgim enganxat.
04
Tenen el mateix efecte que les drogues o el sexe, si al capdavall activen els mateixos sistemes cerebrals?
La resposta és «no», afortunadament. S’han fet prou estudis de neuroimatge en els quals s’ha vist que els pics de descàrrega de dopamina al cervell en el cas d’ús de les pantalles no són comparables amb els efectes de les substàncies psicoactives o altres comportaments. Per exemple, les drogues produeixen pics molt més elevats que les pantalles o el sexe, i aquests darrers, més elevats que alimentar-se. Això vol dir que el potencial addictiu de les pantalles és menor que el de consumir substàncies. Si fem servir les pantalles o les xarxes socials, necessitarem més consum i més freqüència per habituar-nos. Però, compte! Sí que en tenen, de potencial addictiu. I si les fem servir per jugar o fer apostes, encara més, ja que s’ajunten els dos potencials: el de l’estimulació de l’ús de la pantalla amb l’addictiu del joc.
En canvi, en altres comportaments que formen part de la nostra quotidianitat, com ara menjar, relacionar-se, reproduir-se, etc., caldria realment fer-ne un abús accentuat per tornar-s’hi addicte; tot i això, aquesta possibilitat existeix. Per aquesta raó, hi ha persones que pateixen addicció al menjar, a les relacions socials, al sexe, a les compres, i fins i tot… als diners!
PROS
CONTRES
ALTRES EFECTES SOBRE L’ENTORN I EL NOSTRE COS
Aquests efectes que hem presentat, que suposem que deus haver notat, fan referència als efectes i les aplicacions que tenen a veure amb la relació entre la persona i els dispositius. Encara que manquen estudis concloents i longitudinals per validar-ho, hi ha molts més efectes perjudicials per al nostre entorn i el medi ambient, com també efectes físics per al nostre cos, que aquí no comentem però que convé tenir en compte. Ens referim, per exemple, a qüestions com l’obsolescència programada, l’impacte de la fabricació dels components i la seva destrucció, l’ús del mineral coltan amb els danys col·laterals que provoca als països de fabricació, les conseqüències del consum energètic i de dades, els efectes de l’exposició a les múltiples xarxes mòbils (xarxa de telefonia, 3G, 4G, 5G, aserejé…, wifi, Bluetooth…), entre altres danys per a la salut, dels quals, com a mínim, tenim la responsabilitat i el deure de ser-ne conscients i minimitzar-ne els riscos.
A continuació enumerem alguns consells sobre com podem prevenir l’efecte perniciós de les ones electromagnètiques:
Allunyar el mòbil de zones toves del cos
Mantingues el telèfon apagat tant com puguis i no dormis amb el telèfon encès a prop del cap.
No parlis en moviment (augmenta l’efecte negatiu de les ones electromagnètiques sobre el cervell).
És millor parlar per telèfon amb auriculars, de manera que l’aparell quedi a una certa distància del nostre cap.
No romanguis molt temps en zones on hi hagi antenes de telefonia mòbil.
No recarreguis el telèfon mentre parles i tampoc no el recarreguis a prop del cap mentre dorms. Per norma, les ones electromagnètiques, com més lluny, millor, sobretot quan descansem.
VEURE MÉS SOBRE
RISCOS DE LES PANTALLES
Coneix els riscos cognitius, emocionals i físics que provoca el mal ús de les pantalles.
VULNERACIONS
Informa’t sobre vulneracions com ara control obsessiu, el ciberassetjament, el sexpreading i altres delictes digitals.
QUÈ PODEM FER?
Propostes per equilibrar el que volem de les pantalles amb el que necessitem.
