Riscos
Riscos cognitius, emocionals i físicsPERDRE EL TEMPS I DISPERSAR-SE
Tot i que volem fer-ne un ús útil i optimitzar el temps que hi dediquem, la realitat és que les pantalles s’utilitzen sobretot per passar l’estona en comptes de per cercar informació, comunicar-se o treballar. Aquesta falsa creença és la que ens porta a perdre molt el temps i a dispersar la nostra atenció.
Com sabem que realment perdem el temps?
- × «Jo em pensava que en feia un ús profitós i que controlava exactament el temps que hi dedico». Fals.
- Les pantalles i les aplicacions estan creades per utilitzar-les molt, si pot ser cada cop més estona. La idea és que, a mesura que passa el temps, les fem servir més, no a l’inrevés. Les companyies multinacionals que operen les xarxes socials i les marques de telefonia intel·ligent se les empesquen per cridar-nos l’atenció constantment. Els és igual si ens concentrem o no en una sola tasca, el nostre rendiment acadèmic o laboral i la qualitat de les nostres relacions. Ells volen vendre i guanyar diners i, per tant, necessiten que consumim, com més millor.
Què puc fer per adonar-me que la pantalla m’ha robat l’atenció?
- × «Jo, quan desbloquejo el mòbil, sempre el faig servir exactament per a allò que m’havia proposat». Fals.
- Creiem que agafem el telèfon mòbil per fer una tasca concreta, però gairebé sempre acabem fent altres coses i, quan ens n’adonem, ha passat una bona estona. I això ens pot passar en incomptables ocasions al llarg d’un dia, si no hi prestem atenció i en som conscients.
- Bàsicament, el procediment és el següent:
- 1) Penso a obrir el telèfon per fer una tasca.
2) Desbloquejo i obro el telèfon.
3) Veig les notificacions.
4) Em deixo atrapar per una notificació.
5) M’adono que m’he oblidat de per què havia obert el telèfon.
6) Recordo per què l’havia obert.
7) Entro a l’app que buscava i faig la tasca.
- T’has preguntat si, en el primer pas, hauries pogut valorar si realment necessitaves obrir el telèfon per fer el que necessitaves fer?
I si no utilitzo tant el mòbil, què faig per distreure’m?
- × «Jo només utilitzo el mòbil per passar l’estona, i puc parar sempre que vulgui». Fals.
- El tercer motiu és que no sabem què fer quan ens avorrim. Avorrir-se està infravalorat, malgrat que és el moment en què apareix la creativitat. És molt saludable avorrir-se una estona al dia, 30 minuts sense fer res, per exemple. I què és el que fem quan sentim que ens estem avorrint?… Paf! Agafar el mòbil i mirar-lo. La situació ideal que buscaven les grans empreses tecnològiques d’Internet. Al transport públic, aproximadament un 80 % dels viatgers estan mirant el mòbil. Has provat alguna vegada de mirar què fa la gent al bus, al metro o al tren?
- Per tant, el truc principal per contraatacar aquest risc és:
-
- 1. Reflexiona sobre quines activitats no fas i t’agradaria fer, però al cap del dia et falta temps perquè estàs tota l’estona amb el mòbil.
-
- 2. Quan tinguis el pensament que allò que necessites fer ho resoldràs amb el mòbil, pensa en quines alternatives tens.
-
- 3. Si tens un impuls irrefrenable per consultar el mòbil en un moment en què no estàs fent res en particular, pregunta’t si t’està entrant el desig d’usar el mòbil per passar l’estona i sense cap motiu aparent. Si la resposta és afirmativa, sigues conscient del que t’està passant i tria qualsevol de les activitats del segon pas o, simplement, no facis res i observa el teu entorn, o tanca els ulls i mira què passa.
Si ho proves, ràpidament veuràs la diferència de com et sents!
DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPA-MENT COGNITIU I DISMINUCIÓ DEL RENDIMENT ACADÈMIC O LABORAL
L’abús de les pantalles pot afectar la memòria, l’atenció i la concentració. L’efecte principal de la disminució de les capacitats es produeix per la inacció de les neurones i les àrees cerebrals encarregades del processament.
DIFICULTATS EN EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU I DISMINUCIÓ DEL RENDIMENT ACADÈMIC O LABORAL
L’abús de les pantalles pot afectar la memòria, l’atenció i la concentració. L’efecte principal de la disminució de les capacitats es produeix per la inacció de les neurones i les àrees cerebrals encarregades del processament.
Què passa si ens refiem del GPS i no fem el petit esforç de recordar com s’arribava a un lloc?
- × Utilitzem menys l’hipocamp, on es troben les neurones encarregades d’aprendre els diferents llocs per on passem, i fem servir menys aquesta part del cervell, que quedarà atrofiada per la falta d’aprenentatge. Això pot implicar en el futur que la nostra concentració, atenció i memòria perdin potencial i, en el pitjor dels casos, es poden desenvolupar complicacions patològiques, com, per exemple, els diferents tipus de demència (del llatí de, «cap avall», i mentia, «ment»; vol dir decadència mental). Se sap, i s’ha estudiat bé des de fa anys, que el cervell és com els músculs: creix a mesura que s’exercita, i es debilita o s’atrofia a mesura que es deixa de fer servir. Així que ja saps com pots prevenir problemes mentals, de memòria o dispersió: utilitza l’intel·lecte i evita delegar tasques mentals en les pantalles. Activa el gym de la teva ment!.
Sempre es diu que el fet de ser hàbil amb les pantalles i els jocs incrementa el rendiment cognitiu, és veritat?
- × No s’ha demostrat que les pantalles millorin competències cognitives, i fins i tot s’ha comprovat que l’ús de les pantalles als centres educatius fa perdre el temps i distreu, més que ajudar a una millor comprensió dels continguts. Sabies que els jocs de Sudoku o els d’entrenament mental i derivats no milloren l’aprenentatge? Activitats tan quotidianes com jugar un partidet de futbol o bàsquet amb els amics, anar a córrer, tocar un instrument o fer un debat o tertúlia entre amics o família activa molt més el cervell mitjançant les sinapsis i, com més activació i comunicació entre neurones, més aprenentatge. És més fàcil que no sembla.
I l’atròfia mental, és igual per a tothom o hi ha diferències entre infants, joves i adults?
- × No exercitar el cervell i delegar en les pantalles afecta a tothom. Però és especialment greu l’afectació en el desenvolupament cognitiu dels infants, encara més si en lloc de jocs funcionals, simbòlics, de regles o de construcció s’utilitzen les pantalles per fer qualsevol tipus d’exercicis o activitats. Aquests riscos per a la salut mental i la capacitat cognitiva dependran en gran manera de l’edat i la quantitat d’hores d’ús. La norma és clara i concisa: «Com més petits, menys ús, perquè afecta més el seu cervell, que encara està en desenvolupament». Per què els pares avui dia deleguen en les pantalles la funció de cangur? Com ho podrien fer per tenir temps per fer les feines de casa i tenir la canalla jugant a algun joc? La resposta a les preguntes no és igual per a tothom, cada família haurà de buscar les seves estratègies.
Realment les pantalles perjudiquen el rendiment acadèmic i laboral o és un mite?
- × No és un mite, és cert que les pantalles poden dificultar o alentir l’aprenentatge i, en conseqüència, afectar l’eficàcia del nostre rendiment. L’abús de les pantalles afecta el rendiment, principalment perquè ens despisten de les tasques que ens hem proposat fer, però també perquè no milloren l’aprenentatge que es fa a través dels mètodes analògics, manuals i tradicionals, com l’ús dels llibres, els apunts i els esquemes. S’han dut a terme estudis que demostren que la lectura en paper facilita una comprensió en més profunditat que no pas si es fa a través de la pantalla, on la retenció d’informació és molt més superficial. Aquests estudis conclouen que el més raonable és combinar ambdues lectures, evitant fer només lectura a través de la pantalla. Així que ja ho saps! No deixis de llegir els teus apunts en paper ni de fer els teus resums i esquemes a mà!
SEDENTARISME
Un dels problemes derivats de l’abús de les pantalles és la tendència al sedentarisme i l’apatia, que van lligats a molts problemes de salut, físics i emocionals. L’estil de vida sedentari està molt associat a l’ús de les pantalles, atès que, a mesura que hi passem més hores, és més probable que el nostre cos estigui aturat. Per estil de vida actiu s’entén la combinació de dos factors: l’activitat física i l’exercici físic. Sobretot, però, necessitem moure el cos a través de l’activitat física. Si cuidem el nostre cos, podrem cuidar la nostra ment i el nostre cor, i gestionar millor les emocions i la nostra relació amb els altres i amb el món.
És el mateix si jugo a esports a la consola que al parc o al poliesportiu?
«Jo jugo a futbol a la consola, que més o menys és el mateix que fer-ho a la pista, però d’aquesta manera evito lesionar-me i m’estalvio les disputes entre jugadores i jugadors». Fals.
Hi ha una paradoxa que es dona quan les persones estan molta estona jugant a jocs que simulen activitats esportives, i poden arribar a tenir problemes de nervis, musculars o de conducta. Quin és el motiu pel qual prefereixen tancar-se a casa i passar-se hores jugant a la tauleta o a la consola? La resposta es troba en el disseny cridaner dels jocs, en la immediatesa del plaer experimentat i l’efecte neurològic que provoquen aquests jocs, i en el sistema de la recompensa. La sensació de plaer, però, que hom experimenta en l’exercici físic és molt més completa, ja que just després de l’exercici es segrega serotonina —entre altres hormones—, cosa que fa molt més plaent l’experiència i mitiga la sensació d’estrès o d’angoixa.
Quins beneficis tinc si faig més esport en comptes de jugar a la consola?
És molt millor practicar esport en viu i en directe, ja que s’aprèn molt més, gaudim de l’oportunitat de compartir el joc en grups d’iguals, podem aprendre a fer estratègia, aprenem a gestionar la nostra frustració si perdem o a saber guanyar, i molts altres beneficis més. Davant de la pantalla, els aprenentatges són molt reduïts, mecànics. A més a més, com més juguem online més risc hi haurà de sedentarisme i, per tant, més risc de caure en problemes físics de sobrepès o problemes emocionals per una mala gestió de l’energia.
ENGANXAR-S’HI
El risc més important i freqüent és el de l’addicció o enganche a les pantalles, és a dir, la dependència psicològica. Tenim la necessitat d’estar connectats permanentment, de tenir el mòbil connectat les 24 hores, fins i tot quan dormim, usant-lo com a despertador. Has pensat a tornar al despertador old school i apagar el mòbil mentre dorms? Si se’ns espatlla el mòbil, ens el deixem a casa o el perdem, ens entra l’ansietat paranoica: i ara què faré sense el mòbil? Doncs potser si et passa, t’adonaràs de tot el que hi ha fora si no estàs abduït per la pantalla del mòbil, i de la quantitat de recursos que tens per fer i desfer. No obstant, el pas previ per poder identificar si hi estem enganxats és conèixer quin és l’efecte de les pantalles, els jocs i les xarxes socials en el nostre cervell. Això és així perquè, per poder canviar els nostres hàbits, primer hem d’investigar i conèixer mínimament de què estem parlant, com succeeix amb el canvi d’hàbits alimentaris, d’activitat física, de consum de substàncies, etc..
És el mateix ser addicte a les pantalles que fer-ne un ús abusiu?
Actualment, l’ús de les pantalles amb pauta abusiva i, en darrer terme, addictiva, és més freqüent que no pas amb les drogues. Això no vol dir que tots dos usos o abusos estiguin interrelacionats. Però sí que és cert que hi ha factors individuals, grupals, socials o familiars que poden assemblar-se (malestar emocional, aïllament social, problemes relacionals, diferents símptomes físics, baixa autoestima, etc.), i fins i tot alguns comportaments o conductes de les persones que en fan un abús o s’hi han tornat addictes són similars en ambdós casos (irritabilitat, obsessivitat, compulsivitat, manca de contenció i límits, etc.). No els hem de posar en el mateix sac, atès que cal més temps i més intensitat per enganxar-se de debò a una pantalla, però sí que, si més no, cal estar atents, perquè la presència i la disponibilitat de les pantalles, les xarxes socials i les aplicacions són molt més grans que l’oferta de drogues i, per tant, és més fàcil consumir-ne.
Com podem revertir la tendència que ens arrossega a fer servir cada cop més les noves tecnologies?
Doncs a força de voluntat i de canvi d’hàbits, sent-ne conscients i anant incorporant la perspectiva crítica vers aquest món de les pantalles gràcies al nou coneixement adquirit. Tenir una perspectiva crítica vol dir intentar informar-se i contrastar diferents fonts i opinions, amb actitud oberta, i, finalment, prendre un posicionament propi que estigui d’acord amb els valors que una persona té. Hi ha una infinitat d’apps, i les empreses guanyen diners si la gent s’hi enganxa: com més enganche, millor per a elles. Per aquest motiu, cada cop fan les apps més atractives, amb més dinamisme, efectes visuals, colors, funcionalitats, etc.
No cal esperar a estar totalment viciats. Potser seria interessant preguntar-nos de tant en tant pel sentit i la funció que té per a nosaltres jugar o utilitzar una aplicació determinada. Per a què volíem entrar en aquesta aplicació? Si volem, podem deixar de connectar-nos o ens costa evitar-ho en certs moments i espais? Per això, revisa el teu ús de pantalles i entrena la teva atenció.
VEURE MÉS SOBRE
L’ERA DIGITAL
Comença per aquí si vols saber més sobre els reptes que ens planteja l’era digital i el món de les pantalles.
VULNERACIONS
Informa’t sobre vulneracions com ara control obsessiu, el ciberassetjament, el sexpreading i altres delictes digitals.
QUÈ PODEM FER?
Descobreix més informació per equilibrar el que volem de les pantalles amb el que realment en necessitem.
