VULNERACIONS
Control obsessiu, ciberassetjament, sexpreading i delictes digitalsVULNERA-CIONS
Control obsessiu, ciberassetjament, sexpreading i delictes digitalsVulneracions de la llibertat i la intimitat
A través de les pantalles i les xarxes socials es materialitzen tota una sèrie de riscos que venen de terceres persones, amb més o menys mala intenció en funció de la pràctica de risc. Generalment, parlem de riscos punibles i que es poden canalitzar o bé per mitjà de protocols d’actuació que inclouen una normativa clara o bé mitjançant faltes o delictes que poden ser tipificats per la via administrativa o penal. Els protocols solen ser de resposta educativa i la seva aplicació no és obligatòria, però sí molt recomanable. Si t’has trobat amb algun cas o has patit alguna situació d’aquest tipus, posa’t en contacte amb algun responsable del teu centre o entitat. També pots demanar cita a l’assessoria, on t’informarem i t’acompanyarem. Si has estat víctima d’un delicte, et recomanem que visitis el lloc web dels Mossos d’Esquadra o et posis en contacte amb la comissaria més propera.
CONTROL OBSESSIU I MALALTÍS
Un dels riscos més freqüents i estesos és el control excessiu de terceres persones que ens vigilen i controlen tot el que fem. Està tan estès perquè es dona sobretot en l’àmbit de la parella, però també en l’àmbit familiar (de pares a fills, generalment), entre amistats o en l’àmbit laboral. Aquests comportaments són senyal d’una relació que no és sana, sinó que, per part de la persona controladora, hi ha quelcom més en la relació que li genera confusió o malestar i no sap gestionar bé els límits.
Per què hi ha persones que exerceixen un control malaltís sobre els altres?
- × La immediatesa de la comunicació digital i la por —per múltiples causes— de la persona que l’exerceix, afegides a una manca de maduresa en l’aprenentatge dels límits entre el seu espai personal i el dels altres, fan que gradualment la persona controladora vagi augmentant la freqüència de missatges, amb un to de control i de voler sotmetre l’altre. La persona controlada, si no posa límits aviat i marca el seu espai personal, es trobarà justificant-se constantment davant la persona controladora, donant explicacions i tenint un sentiment de culpa que genera malestar, amb una sensació cada cop més notòria de menys llibertat i d’ofegament.
I doncs, quin paper hi tenen les pantalles?
- × El problema amb les pantalles és que faciliten i potencien aquest control excessiu, ja que les aplicacions de missatgeria contenen funcionalitats que permeten saber si l’altre ha rebut el missatge o si l’ha llegit, o quanta estona fa que s’ha connectat. Per fortuna, ja fa anys que es va denunciar aquest fet i les empreses responsables de les aplicacions van incloure a la configuració una opció per eliminar el doble o el triple vist (tick).
I què puc fer si em sento controlada o controlat?
- × Si et diuen insistentment «On ets? T’estic escrivint missatges i no em contestes», potser has d’agafar distància i veure què està passant. No és difícil saber si la persona t’està controlant o ho fa per interès real, perquè fa un temps raonable que no sap res de tu. La hiperconnectivitat 24 hores crea malentesos i la gent es pensa que s’ha de contestar immediatament. No tinguis por de no respondre si no pots o no vols, no tens cap necessitat de donar explicacions a ningú per no haver contestat un missatge… La comunicació es dona quan ambdues parts, emissor i receptor, s’hi posen bé. Com més aviat estableixis els límits a l’altra persona, abans ho entendrà i frenaràs l’escalada. Si pots, queda amb ella o truca-li i explica-l’hi i, si continua, usa la tècnica del disc ratllat (repetir l’argumentació una vegada i una altra) i ves minimitzant les comunicacions per refredar una mica la relació. L’altra persona no tindrà cap més remei que captar que s’estava passant de la ratlla.
Una forma de maltractament (violència) que preocupa
- × Aquest tipus de relacions malaltisses i tòxiques són preocupants, ja que estem parlant d’un tipus de maltractament, d’abús de poder i de violència. De fet, és un dels símptomes de la violència sexual i de gènere. Molt sovint es comença per aquí i s’acaba amb violència física o psicològica. També preocupa perquè, d’alguna manera, ens serveix de termòmetre per saber quins nivells de salut emocional i de maduresa tenim. Si en determinats grups o zones geogràfiques veiem que aquesta forma de maltractament està molt estesa, és un indicador clar que no hem après a relacionar-nos adequadament amb valors com el respecte, la tolerància, l’amor i la compassió envers els altres, o la vocació de servei als altres.
CIBERASSETJA-MENT PER PART DE DESCONEGUTS
En aquesta altra forma de ciberassetjament, la persona que agredeix i l’agredida no es coneixen. Sovint es dona quan dues persones o més es coneixen a través de xats d’Internet i el que comença sent una amistat virtual acaba sent una situació d’assetjament i provocant malestar en la víctima.
CIBERASSETJAMENT PER PART DE DESCONEGUTS
En aquesta altra forma de ciberassetjament, la persona que agredeix i l’agredida no es coneixen. Sovint es dona quan dues persones o més es coneixen a través de xats d’Internet i el que comença sent una amistat virtual acaba sent una situació d’assetjament i provocant malestar en la víctima.
Què puc fer d’entrada?
El primer pas que s’ha de fer és no deixar-se violentar i tenir consciència del que és una amistat real, en contraposició a una amistat virtual. Hi pot haver persones que es facin passar per iguals (de fet, és ben fàcil) i obtinguin dades personals o imatges compromeses, que poden usar per fer xantatge (sextorsió, per exemple).
Cal que ens preguntem quin és el nostre cercle estret d’amistats o de suport (els quatre o cinc millors amics que tenim), el cercle de bons amics (solen ser entre 12 i 15 persones) i la resta de coneguts (aproximadament, unes 150 persones). Si tenim clar quin és el nostre cercle real d’amistats i ens entra una nova amistat virtual, serà més difícil que ens confonguem. Per exemple, el cercle de millors amics o de suport es caracteritza pel fet de ser aquelles persones a qui, en cas de tenir un problema, acudiríem. Si, en cas de tenir un problema, ens adrecem a persones desconegudes, que estarien fora dels tres cercles, i aquestes persones tenen una mala intenció, caurem fàcilment a les seves mans. Per tant, tot i que les xarxes socials poden anar bé per ampliar amistats o socialitzar-se i practicar les nostres habilitats socials i comunicatives, és imprescindible no confondre les relacions socials reals amb les virtuals ni voler substituir les unes per les altres. Poden acompanyar o complementar, però no ser la principal forma de comunicar-se deixant de banda les trobades i les activitats presencials.
I si ja pateixo ciberassetjament, què puc fer?
Un bon truc és confiar virtualment en aquelles persones que coneixem a la vida real, de carn i ossos, i no fer res a la xarxa que no faríem en persona. També cal protegir-nos digitalment, evitant donar informació personal a terceres persones i fent controls periòdics de la configuració de privacitat i seguretat dels llocs web, les aplicacions o les xarxes socials que usem. Una bona prova és buscar-te a tu mateix a Internet per veure quina informació tens accessible a tothom i, si hi trobes informació personal, eliminar-ne el rastre. Pensar que la xarxa és segura és una falsa percepció.
També, per evitar casos d’escalada de la tensió i promoure una comunicació saludable, cal seguir les recomanacions de la Netiquette, que és com la norma social desitjable per establir una bona comunicació per Internet. Si tot i això pateixes un assetjament, evita respondre a les provocacions, talla la comunicació
CIBERASSETJA-MENT ESCOLAR
Aquesta forma d’assetjament, principalment entre joves en edat escolar, es coneix popularment com a cyberbullying. Podem diferenciar dues formes d’assetjament escolar: el presencial i el virtual. El ciberassetjament ha anat guanyant terreny al primer en els darrers temps. Es dona quan una persona jove és assetjada, humiliada, increpada o molestada a través de les xarxes socials i les apps d’Internet i del mòbil.
CIBERASSETJAMENT ESCOLAR
Aquesta forma d’assetjament, principalment entre joves en edat escolar, es coneix popularment com a cyberbullying. Podem diferenciar dues formes d’assetjament escolar: el presencial i el virtual. El ciberassetjament ha anat guanyant terreny al primer en els darrers temps. Es dona quan una persona jove és assetjada, humiliada, increpada o molestada a través de les xarxes socials i les apps d’Internet i del mòbil.
Qui fa què?
- × Sovint, aquestes violències es produeixen entre persones conegudes, que aprofiten l’anonimat de les xarxes. També, per la sensació d’impunitat que tenen les persones agressores, que pensen que no els enxamparan ni els comportarà cap conseqüència real. D’aquí ve la importància de les terceres persones que observen o presencien la situació, com succeeix amb qualsevol forma de violència. Són els observadors passius. Pot ser que la persona assetjada ho denunciï, però, si no ho fa, aquests tercers poden donar suport a la víctima o compartir la seva preocupació amb alguna persona adulta, que els orienti i els ajudi a activar les tecles necessàries, com, per exemple, avisar els referents educatius del centre escolar i activar els protocols d’actuació davant l’assetjament escolar, demanar ajuda a algun servei especialitzat o, en cas necessari, avisar la Policia Local o els Mossos d’Esquadra.
La intencionalitat darrere l’assetjament no sempre és la mateixa
- × Quant a la motivació de la persona o persones agressores —se sol fer en grup—, cal remarcar que hi pot haver diversos nivells d’intencionalitat. A vegades es tracta de fer una broma, i no hi ha una mala fe real darrere. En aquests casos, quan es detecta i s’actua, ràpidament es veu com les persones agressores s’adonen de la situació i se senten culpables. Els sol passar, igual que als controladors de l’apartat anterior, que no han après a gestionar els límits entre el que soc jo i el que són els altres i, d’aquesta manera, fan bromes que a una persona madura no li passaria pel cap fer als altres. Com que no hi ha cara a cara, es perd consciència del que es fa. I tot s’acaba sortint de mare i es crea un bon rebombori. En canvi, hi ha altres formes de ciberassetjament que són més intencionades i que poden ser de tipus ben diversos: la persona agressora es vol venjar de la víctima, també està patint violència a casa, té problemes psicològics o físics, sent una por o inseguretat excessives, té algun trauma no resolt, etc. En aquests casos, no només destapant el cas i fent la intervenció educativa resoldrem la situació, sinó que també caldrà avaluar com es troba l’agressor o agressora per veure què cal fer.
I què faig si em trobo assetjada o assetjat per algú?
- × El més important és que no et quedis sola o sol i puguis parlar amb algú del que t’ha passat o t’està passant. Si tens dubtes sobre si és un assetjament o no ho és, però tu ho sents així, és recomanable explicar-ho a alguna persona de confiança, un amic de suport, una persona adulta o familiar de confiança, o algun professional de referència del centre educatiu o de feina que et pugui orientar.
- × També és important, en espais com els grups de missatgeria o les xarxes socials, que les persones que observin aquesta situació actuïn, en lloc de callar —com passa sovint per por de la persona agressora, per no convertir-se en punt de mira, per no saber com fer-ho o per continuar la brometa. És importantíssim no seguir el joc de qui agredeix, ja que si li riem les agressions la cosa anirà a pitjor… Hem de pensar que dir-ho no és ser un xivato, sinó que estarem ajudant els altres, defensarem un dret fonamental i treballarem per millorar la convivència.
SEXPREADING
Aquesta forma de violència sexual que es vehicula a través de les pantalles es confon habitualment amb una pràctica sexual anomenada sexting. Mentre que el sexting és una pràctica sexual —amb consentiment tant per part de la persona que envia les fotografies amb contingut sexual com de qui les rep—, el sexpreading és una forma de violència sexual, una agressió. La persona que rep les imatges està patint una violència, perquè no n’ha consentit l’ús a la persona que les envia.
Quines són les seves característiques?
Es considera una triple violència per diferents motius. En primer lloc, perquè difondre imatges amb contingut sexual implica envair la intimitat de la víctima, una situació que ella no ha triat. Després, perquè es trenca un pacte, en utilitzar un contingut sexual que moltes vegades s’havia compartit, però no amb aquesta finalitat, i que finalment adopta una forma d’agressió. A vegades també ocorre que s’aconsegueix el material mitjançant un furt o robatori d’aquestes imatges, fet que igualment constitueix una violència per l’estafa o l’engany. I finalment, perquè el sexpreading es caracteritza per la difusió a tercers, com a càstig a la persona assetjada. Justament és per aquest tercer factor o tercera violència social i col·lectiva pel que cal posar la mirada en el fet que el sexpreading no deixa de ser una forma de control social, a més de la coacció mateixa que hi pugui haver en cada cas. És control social perquè la resposta que es dona en molts casos és la d’emetre missatges suposadament preventius adreçats a les persones afectades, principalment noies assetjades per nois, com si fer-se una fotografia amb contingut eròtic fos dolent en si mateix. Emetre aquests missatges és contraproduent, perquè coarta la llibertat sexual de les persones i, per tant, com en totes les violències, cal combatre-ho dirigint la mirada cap a l’agressor amb la col·laboració de les persones observadores, per ajudar en la denúncia del cas i no deixar-ho passar.
Com podem prevenir-lo?
D’una banda, amb una bona educació sexual que ajudi els adolescents a aprendre quins són els valors essencials per a una bona relació sexoafectiva, és a dir, l’amor, el respecte, el consentiment, la llibertat i el plaer. En segon lloc, per mitjà d’una bona educació en la gestió dels límits en les relacions interpersonals, una bona educació emocional que permeti augmentar la perspectiva crítica sobre el fenomen d’aquesta violència i d’altres. I després, amb tota la resposta col·lectiva que s’activi, per exemple, fent accions de rebuig a la persona agressora, no jutjant mai la víctima, frenant la difusió de les imatges i, molt important, amb el suport de les persones que envolten la víctima per si vol parlar o emprendre alguna acció sobre aquest tema, sempre respectant-ne els temps i la voluntat.
DELICTES DIGITALS
Hi ha una pila de mètodes i maneres d’estafar, hackejar, robar dades personals o documents d’altres, fer-se passar per altres persones, espiar, etc. Les nombroses aplicacions on bolquem la nostra informació personal i la gran quantitat de dades que donem impliquen una difícil gestió per protegir-nos, però hi ha molta informació a la xarxa i pots preguntar a altres persones com s’ho fan. Aquest tipus de delictes poden ser comesos per hackers malintencionats o per robots espia, és a dir, per persones reals o per programes que han creat altres persones.
Com prevenir?
Com que es tracta de temes que tenen a veure amb la seguretat i la privacitat, cal prestar atenció i dedicar temps a configurar la seguretat dels nostres sistemes digitals, com faríem amb la nostra casa a la vida real. A vegades fa mandra perquè solen ser configuracions feixugues o complicades, però val més prevenir que curar. Revisa quina informació personal tens penjada a la xarxa, desa bé les contrasenyes i ves canviant-les, seguint els paràmetres de seguretat, i assegura’t bé amb qui parles i on compres per Internet.
On denunciar?
En referim en tots aquests casos a delictes que cal denunciar i, per tant, cal recórrer a la Policia Local o als Mossos d’Esquadra.
Actualment, i des de fa molt temps, aquests cossos policials compten amb departaments especialitzats, a més dels seus webs, i amb agents que assessoren i guien sobre com es pot posar ordre en els temes de seguretat i privacitat digital.
Dubtes?
En cas de necessitar assessorament o resoldre dubtes, o si penses que pots ser víctima d’un delicte relacionat amb la navegació per Internet, en qualsevol de les seves possibilitats, o has visualitzat alguna pàgina que contingui pornografia infantil, escriu a l’adreça electrònica internetsegura@gencat.cat, i el departament especialitzat dels Mossos es posarà en contacte amb tu.
Perfils falsos
Sí que hi ha un dels riscos que cal esmentar en particular, que és el de suplantació de la identitat o creació de perfils falsos que són usats per altres persones amb l’ànim d’enganyar o fer-se passar per una persona diferent (per por o vergonya de mostrar-se com són realment).
Robatoris d’ID
El robatori de la identitat digital sol succeir quan no tenim precaució en la gestió de les nostres contrasenyes o de les nostres fotos, que potser no haurien de circular tan lliurement.
Ja ho revises?
Has provat mai de buscar-te a tu mateix a la xarxa per veure què hi tens publicat i que qualsevol podria usar? Potser cal que revisis quines fotos publiques, per a què les publiques, on les publiques i qui hi té accés, si les teves amistats o tothom de la xarxa social.
VEURE MÉS SOBRE
L’ERA DIGITAL
Comença per aquí si vols saber més sobre els reptes que ens planteja l’era digital i el món de les pantalles.
CONEIX ELS RISCOS
Coneix els riscos cognitius, emocionals i físics que provoca el mal ús de les pantalles.
QUÈ PODEM FER?
Descobreix més informació per equilibrar el que volem de les pantalles amb el que realment en necessitem.
