CÀNNABIS

Hi ha diferents maneres de consumir cànnabis. La més habitual és fumant, sigui únicament l’herba sola o barrejant-la amb tabac, enrotllada amb paper de fumar i utilitzant un filtre, com si fos una cigarreta, però conegut com a porro, canuto o petard.

També es poden utilitzar pipes d’aigua, bongs, vaporitzadors i altres tipus de parafernàlia preparada per consumir cànnabis.

Una altra forma de consumir cànnabis és per via oral, menjat (pastís, galetes, amanides…) o begut (licor, infusió…), tot i que cal tenir en compte que per via oral els seus efectes tarden més a manifestar-se (més de 30 minuts, ja que s’absorbeix per via digestiva) i són molt més imprevisibles, potents i de més durada. Aquest tipus de consum dificulta molt la dosificació i, per tant, és més fàcil que apareguin efectes no desitjats.

Pel que fa a la dosi, dependrà sempre de cada persona, de la seva tolerància (que la persona estigui o no acostumada a la substància) i de l’estat físic i psíquic, com també de les característiques de la substància mateixa. Cal remarcar que actualment el cànnabis d’autocultiu pot presentar alts continguts de THC i, per tant, en aquests casos les dosis haurien de ser més petites.

És recomanable que aquelles persones que no en consumeixen habitualment o que no n’han consumit abans, si decideixen consumir-ne, ho facin en poques quantitats (2-3 pipades poc intenses) i esperin que l’efecte es manifesti abans de consumir-ne més.

El cànnabis presenta una gran varietat d’efectes, alguns de desitjats i d’altres no. Pel que fa als efectes psicològics, destaquen el sentiment de relaxació, la rialla incontrolada i l’augment de les percepcions i dels sentits. També, la reducció de les nàusees i del dolor, la pèrdua d’inhibicions, lesnganes de conversar, el canvi en la percepció del temps, les vivències intenses i l’augment de la creativitat. Però també poden aparèixer sentiments incòmodes de sociabilitat i aïllament, paranoies conegudes com a mals rotllos, passivitat, pensaments depressius, alteració de la memòria a curt termini (sota els efectes de la substància), etc.

Entre els efectes més físics destaca l’augment de la gana, la sequedat a la boca, la dilatació dels bronquis, la taquicàrdia, una lleu somnolència i els ulls vermells i apagats.

També provoca dificultats per pensar clarament i per fer operacions mentals, així com dèficit d’atenció, dificultat de concentració, cansament i confusió. És important tenir en compte aquests últims efectes si hem de dur a terme tasques que requereixin una certa atenció i concentració, com estudiar o treballar.

Altres efectes secundaris que poden aparèixer són: vivències aterridores o de pànic, nerviosisme, desconfiança, angoixa i problemes respiratoris.

El consum habitual de cànnabis porta a un augment de la tolerància al THC i, per consegüent, cada cop se’n necessitarà més quantitat per arribar als mateixos efectes. Per tant, també augmenten els riscos.

El cànnabis és una substància que produeix baixades de tensió, marejos i vòmits, sobretot en consumidors no experimentats. La baixada de tensió és coneguda com a pàl·lida, blanca o blancazo, precisament perquè la persona presenta un aspecte pàl·lid a la cara.

Tot i que la intoxicació amb cànnabis no és freqüent, a vegades poden aparèixer problemes de tipus psicològic, com atacs de pànic o d’angoixa.

Els principals riscos derivats del consum de cànnabis es concentren sobretot en aquelles persones adolescents i joves. En aquesta etapa vital, el cervell es troba en ple procés maduratiu i, per tant, la influència de qualsevol substància externa, com ara el cànnabis, pot dificultar aquesta maduració i afectar àrees cognitives com la memòria, l’atenció i la concentració. En persones adultes, aquest risc disminueix, tot i que això no obsta que no puguin aparèixer. De fet, el consum continuat i habitual de cànnabis pot produir un alentiment de les funcions cognitives.

D’altra banda, amb un consum habitual hi pot haver una afectació en l’estat d’ànim, alteració de son, paranoies, estats d’angoixa, etc., tot i que no són molt habituals.

També cal tenir en compte que moltes vegades el consum de cànnabis es fa barrejat amb tabac i, per tant, s’assumeixen els riscos que té aquesta substància (infecció de pit, càncer de pulmó, laringe o gola, malalties cardíaques, etc.).

Es recomana anar amb compte si es barreja amb altres substàncies psicoactives (alcohol, MDMA, cocaïna), ja que els seus efectes són menys controlables i més imprevisibles. Sobretot amb l’alcohol, ja que si es barreja amb el cànnabis els efectes depressors es multipliquen i és més fàcil patir una lipotímia.

En persones amb predisposició genètica a psicosi o esquizofrènia, pot desencadenar el desenvolupament d’aquesta malaltia.

En cas de baixada de tensió (pàl·lida, blanca o blancazo), primer de tot hem d’ajudar la persona a seure, per evitar que caigui fruit de la pèrdua de coneixement. Posteriorment, cal estirar-la amb les cames aixecades i el cap inclinat cap a un costat (per si vomita). Una vegada que la persona ja s’ha recuperat li podem donar alguna beguda que contingui sucre.

Quan es barreja el cànnabis amb alcohol, aquests episodis poden ser més freqüents i augmenta també la probabilitat de patir una lipotímia o vòmits.

Quan es doni el cas d’una intoxicació amb problemes de tipus psicològic com atacs de pànic o d’angoixa, cal treure la persona del context on està. Cal buscar un lloc tranquil i acompanyar-la amb una actitud de calma i serenitat (amb frases tranquil·litzadores recordant que aviat passaran els efectes). El més freqüent és que, a mesura que baixi l’efecte de la substància, la persona torni a la normalitat.

Tot i que no existeix una dependència física ni té molt risc de sobredosis, el consum habitual de cànnabis pot arribar a generar una habituació psicològica (addicció) que pot fer que en algunes persones els sigui molt difícil abandonar el consum. Una bona manera d’evitar aquestes situacions és consumir-ne només en ocasions especials i no fer-ne un consum freqüent, habitual o diari.

Segons el Codi penal espanyol, tenir o produir drogues com ara els derivats del cànnabis és un delicte si són per traficar o promoure’n el consum. Posseir derivats del cànnabis per al consum propi no és delicte, però pot ser sancionat administrativament. Es considera una infracció greu tenir i consumir cànnabis en llocs, vies i establiments públics, i aquest comportament pot ser castigat amb una sanció d’entre 300 i 3000 €.